Inicio
SOBRE MI
Contacto

Recetas, viajes, libros y sostenibilidad

Journal
Recetas
Viajes
- Bélgica
- Estocolmo
- Madrid
- Praga
- Francia
- Cataluña
Nutrición
- Intolerancia a la fructosa y al sorbitol
- Quesos para una dieta vegetariana
Libros
Sostenibilidad

Journal
Recetas
Viajes
- Bélgica
- Estocolmo
- Madrid
- Praga
- Francia
- Cataluña
Nutrición
- Intolerancia a la fructosa y al sorbitol
- Quesos para una dieta vegetariana
Libros
Sostenibilidad

No Widgets found in the Sidebar Alt!

Nothing Found!

It seems we can't find what you're looking for. Perhaps searching can help or go back to Homepage

¡hola!

Escribo sobre los libros que leo, los sitios a los que viajo, las recetas que cocino y la sostenibilidad que practico.

Solo por diversión, nada serio.

INSTAGRAM

No havia sentit mai a parlar de la Liv Arnesen i l

No havia sentit mai a parlar de la Liv Arnesen i les seves proeses àrtiques fins que vaig trobar el seu llibre a @naturallibres. Era el mes d'agost, estàvem de vacances al Pirineu lleidatà en plena onada de calor i necessitava una lectura refrescant i diferent. Així que no m'ho vaig pensar gaire.

Però el cert és que "Las niñas buenas no van al Polo Sur" va ser relegat per excursions i visites al riu. De tornada a Barcelona va quedar enterrat entre llibres i no ha estat fins ara que m'he decidit a llegir-lo.

Amb l'excusa del pròxim capítol de @conspiracioliteraria , en el qual parlarem de #literaturadeviatges, el vaig començar una mica obligada ("fa gairebé un any que el tinc aparcat al prestatge", em repetia). Però al cap de poques pàgines vaig començar a gaudir i a enganxar-me, fins al punt de sentir-me fascinada.

I és que, lluny del que em vaig imaginar quan el vaig comprar, "Las niñas buenas no van al Polo Sur" no és només el diari de la primera dona a arribar tota sola fins aquest punt geogràfic del planeta. Arnesen explica el perquè del seu interès per les muntanyes, per la neu i, en especial, pel Pol Sud: també hi narra el procés de planificació del viatge, ressaltant les dificultats amb les quals es va trobar pel fet de ser dona; i, finalment, la seva aventura a través del gel.

Aquesta història de superació ha estat una inspiració, una lectura que m'ha fet reflexionar sobre tot allò que som capaces de fer les dones, encara que el patriarcat s'entesti a fer-nos creure el contrari ❄️💪🏼💜

Cada cop és més difícil fer-nos regals original

Cada cop és més difícil fer-nos regals originals. A cada aniversari ens hem d’esprémer el cervell per trobar aquella experiència o aquell detall que realment l’encerti i que, a més, sorprengui.

Però quan vaig conèixer el projecte de @mellowsheng vaig tenir clar que era el regal perfecte. Només havia d’esperar l’ocasió adient: l’aniversari del meu pare.

Tot i que la celebració va ser al mes de març, no ha estat fins dos mesos després que les nostres agendes ens han permès reunir-nos al voltant de la taula de la Jenny per celebrar la cerimònia del te.

Hem degustat 3 tes de Taiwan, també coneguda com a Illa Formosa per la seva bellesa, i hem conegut la zona gràcies a aquesta experiència. Envoltats de silenci i amb una llum màgica en aquest preciós pis de Gràcia, hem viscut una experiència gairebé meditativa 🧘🏻🍵✨

Gràcies Jenny, tornarem aviat!

Celebrant la nova dècada que tot just comença 🌞

Sempre he volgut viatjar a Marràqueix. Creuar Jam

Sempre he volgut viatjar a Marràqueix. Creuar Jamaa El Fna a qualsevol hora del dia, aturant-me a xafardejar a totes les parades; visitar els Jardins Majorelle i les seves parets blau elèctric; perdre’m per la Mallah, el barri jueu de la ciutat marroquina, i espiar l’interior de les cases gairebé hermètiques.

Per això, no és estrany que em cridés l’atenció la reedició de “Les veus de Marràqueix” que ha llençat enguany l’ @editorialflaneur. Aquest títol recull els records i les impressions d’Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya i guanyador del Premi Nobel de Literatura, durant el seu viatge a la capital del Marroc.

L’he llegit sense pressa, imaginant totes les històries de Canetti com si fos jo mateixa la que trepitjava els carrers polsosos de la ciutat: les històries dels cecs, dels camells, de les nits cosmopolites, dels terrats i de les dones misterioses només han fet créixer la meva fascinació per aquest racó del món.

“Les veus de Marràqueix” ha estat un dels meus primers llibres de #literaturadeviatges, el gènere preferit d’ @unaformiga.reads i del qual molt aviat parlarem a @conspiracioliteraria 🥰🗺🚀

El Màster de Formació del Professorat està a pu

El Màster de Formació del Professorat està a punt d’acabar, i amb ell les lectures juvenils per comentar a classe. “Les bruixes” de Roal Dahl, “El libro del verano” de Tove Jansson i “L’illa del carrer dels ocells” d’Uri Orlev són alguns dels títols que he llegit durant aquest any acadèmic i “Els avantatges de ser un marginat”, de Stephen Chbosky, n’ha estat l’últim.

En aquesta història, Chbosky ens parla d’en Charlie, un noi tímid, introvertit i insegur que acaba de començar l’institut. A través de les seves cartes, íntimes, trencadores i divertides, l’autor ens submergeix al seu món adolescent i ens el permet conèixer de prop: el suïcidi del seu millor amic, l’inici d’una nova etapa acadèmica, la mort de la seva tieta més estimada, el seu nou grup d’amics peculiars i les relacions amb els de casa el fan escriure tot el que sent a un destinatari desconegut.

Tot i que no he acabat d’entendre la relació entre el títol i l’argument de la història, he gaudit molt llegint les cartes d’en Charlie. Ha estat com un viatge al passat en diferit, el retorn a l’Aina adolescent, a aquella època grisa, d’indefinicions i d’incomoditat existencial. I penso que tant de bo, quan tenia quinze anys, hagués pogut llegir aquesta història i emmirallar-m’hi 💚

Ahir al gimnàs, mentre em dutxava, una noia em va

Ahir al gimnàs, mentre em dutxava, una noia em va preguntar la marca del meu xampú: una pastilla petita i compacta, suau i espumosa, que desprèn una olor intensa de romaní. La porto dins una capseta d'alumini, que sovint em cau a terra provocant bon ensurt a les presents a mig ensabonar amb la seva dringadissa metàl·lica 🧼

Quan em vaig girar per respondre, amb el raig d'aigua calenta picant-me fort a l'esquena, em vaig adonar que ella també portava un parell de contenidors metàl·lics a les mans. Era la primera persona que veia en aquell gimnàs que feia el mateix ritual que jo: comprar sabons sòlids, tallar-los per encabir-los en capcetes reutilitzables i carregar-les fins al gimnàs perquè tothom pogués arrufar el nas i estirar el coll quan les obríssim a la dutxa.

Intentant dissimular la meva eufòria, li vaig parlar del xampú de @theorgnicrepublic, del sabó del cos i del suavitzant antif-frizz de @kriimco i de la crema hidratant de @lushspain, amb l'esperança que s'adonés que érem ànimes bessones (cosmèticament parlant 🧖🏽‍♀️✨). Somrient, va desaparèixer cap al vestidor per apuntar-s'ho, però, quan vaig sortir de la dutxa, ja havia marxat.

Per sort, vaig poder recomanar-li els sabons a granel de @elgibrell, així que tant de bo un dia d'aquests ens hi trobem comprant #cosmeticazerowaste ♻️

Cansada de mullar-me sota la pluja perquè m'he to

Cansada de mullar-me sota la pluja perquè m'he tornat a deixar el paraigua; de llevar-me la primera i fer-me cada dia l'esmorzar en silenci i a les fosques; i de passar les tardes rodejada de senyors com Espronceda, Bécquer, Aribau i Carner.

Però alhora feliç de poder sentir caure la pluja des del sofà de casa: de tenir un motiu per llevar-me d'hora, motivada i contenta; i per dedicar-me, finalment, a una feina que m'agrada.

🌚🌓🌝

Antigament, els cauteris s'utilitzaven per cremar

Antigament, els cauteris s'utilitzaven per cremar o destruir teixit orgànic gràcies a la seva acció càustica, corrosiva o per efecte del foc, però també podien representar un procés curatiu. I és amb aquests dos significats amb els quals juga l'autora, Lucía Lijtmaer, al llarg d'aquesta novel·la.

Una novel·la on s'entrellacen dues històries: la de Deborah, creient i benestant, que arribarà en vaixell a les Amèriques per fugir de la seva vida al Londres del segle XVII; i la d'una dona del segle XIX que supera una ruptura abandonant de Barcelona en ple agost.

Dues vides que transcorren aparentment inconnexes en moments històrics diferents. Dues dones que fugen del dolor per sobreviure i que es rebel·len contra els rols de gènere contemporanis, fent el seu propi procés de cauterització.

No havia sentit a parlar de Cauterio fins que va sortir escollit com a lectura del mes d'abril de #ElClubBovary, però s'ha convertit en una de les millors lectures de l'any. Rebuscada, però fàcil de llegir, àgil i detallista, és impossible parar de llegir un cop has començat ✨

Un dels meus objectius lectors del 2022, com vaig

Un dels meus objectius lectors del 2022, com vaig confessar al primer episodi de l’any de @conspiracioliteraria, era llegir més clàssics. En aquesta llista de títols emblemàtics i amb una mica de solera s’hi incloïa “Matar un rossinyol”, considerada la millor novel·la del segle XX pels llibreters nord-americans.

N’havia sentit a parlar, l’havia vist referenciada en altres llibres i fins i tot havia estat temptada de veure’n la pel·lícula algun divendres al vespre. Però no va ser fins que, al desembre, la vaig trobar a la llibreria @latrenca.llibres que em vaig convèncer que era el moment d’abordar-la.

I, tot i que he trigat alguns mesos a fer el pas, finalment puc entendre perquè és el llibre preferit de tantes conegudes i amigues.

Harper Lee fa un retrat complet i peculiar de la societat americana de l’època posterior al Crack del 1929, un moment de crisi econòmica i incertesa. I ho fa a través de la mirada innocent de l’Scout, una nena poc convencional del comtat de Maycomb, a l’estat d’Alabama. La Scout és filla del respectat advocat Atticus Finch i passa les tardes d’estiu voltant pel veïnat amb el seu germà gran, en Jem.

La seva història, que comença com unes tendres memòries d’infantesa, acaba sent una història sobre el racisme que encara tenia lloc, als anys trenta, als antics Estats Confederats d’Amèrica. Una discriminació racial contra la qual Atticus Finch lluitarà per tal de seguir els seus principis i donar una lliçó d’humanitat i valors als seus dos fills.

Però, més enllà de la qüestió racial, a l’obra de Harper Lee s’hi aborden altres problemàtiques, com per exemple els rols de gènere que imposava la societat americana conservadora a les noies. Alguns rols dels quals, desgraciadament, encara continuen vigents en l’actualitat.

Per això, llegir el retrat social de “Matar un rossinyol” és també una manera original i curiosa de reflexionar sobre la societat universal d’avui ⏳

NEWSLETTER

Deja vacío este campo si eres humano:

Privacidad y cookies: este sitio utiliza cookies. Al continuar utilizando esta web, aceptas su uso.
Para obtener más información, incluido cómo controlar las cookies, consulta aquí: Política de cookies

2020 Savona Theme ©.

Aviso Legal
Política de Privacidad
Política de Cookies